18/05/2026
Un nou repte per a la Prevenció de Riscos Laborals
La classificació dels focs és una de les bases sobre les quals es construeixen els protocols de seguretat contra incendis dins de qualsevol organització. Saber quin tipus de foc s’està produint és essencial per actuar correctament, seleccionar l’agent extintor adequat i minimitzar els danys personals i materials. Amb l’entrada en vigor de la nova norma ISO 3941:2026, aquesta classificació evoluciona per adaptar-se als nous riscos presents en els entorns laborals actuals, especialment aquells relacionats amb les bateries d’ió-liti.
Durant anys, les classes de foc tradicionals han permès diferenciar els incendis segons el combustible que els origina. Aquesta classificació continuava sent útil en la majoria de sectors, però el creixement exponencial dels vehicles elèctrics, els sistemes d’emmagatzematge energètic i els dispositius alimentats amb bateries de liti ha posat sobre la taula un problema que les normes anteriors no contemplaven de manera específica. Els incendis provocats per aquestes bateries tenen un comportament molt diferent dels focs convencionals i requereixen estratègies d’actuació pròpies.
La principal novetat de la ISO 3941:2026 és precisament la incorporació de la nova Classe L, destinada als focs relacionats amb bateries d’ió-liti. Aquesta incorporació no és simplement un canvi terminològic, sinó el reconeixement oficial d’un risc emergent que cada vegada és més present a empreses, magatzems, aparcaments, centres logístics i fins i tot oficines.
Quines són les classes de foc segons la ISO 3941:2026?
La nova normativa estableix les següents categories:
- Classe A: focs de materials sòlids combustibles com fusta, paper, cartró o teixits.
- Classe B: focs de líquids inflamables com gasolina, dissolvents, pintures o alcohols.
- Classe C: focs de gasos inflamables com butà, propà, metà o hidrogen.
- Classe D: focs provocats per metalls combustibles com magnesi, sodi o titani.
- Classe F: focs derivats d’olis i greixos de cuina, habituals en restauració i cuines industrials.
- Classe L: nova categoria destinada als incendis de bateries d’ió-liti i sistemes electroquímics.
Tot i que moltes d’aquestes categories ja existien en versions anteriors de la norma, la incorporació de la Classe L és el canvi que concentra més atenció dins del sector de la Prevenció de Riscos Laborals (PRL).
Els focs de bateries de liti presenten característiques molt particulars. A diferència d’un incendi convencional, poden generar reaccions d’embalament tèrmic (thermal runaway), és a dir, una reacció en cadena que incrementa ràpidament la temperatura de la bateria fins a provocar explosions, emissions de gasos tòxics i reignicions espontànies. Això significa que un incendi aparentment extingit pot tornar-se a activar minuts o fins i tot hores després.
Aquest fenomen obliga les empreses a replantejar molts dels seus protocols de seguretat. Ja no n’hi ha prou amb disposar d’extintors convencionals o seguir els procediments habituals d’evacuació. Les instal·lacions que treballen amb bateries de liti necessiten mesures específiques de control, ventilació, aïllament i vigilància posterior a l’incident.
La realitat és que aquest risc ja forma part del dia a dia de moltes organitzacions. Actualment és habitual trobar bateries d’ió-liti en:
- Vehicles elèctrics
- Patinets i bicicletes elèctriques
- Carretons elevadors
- Eines sense fil
- Sistemes UPS i SAI
- Instal·lacions fotovoltaiques
- Dispositius electrònics portàtils
Aquesta transformació tecnològica obliga els professionals de PRL a actualitzar coneixements i adaptar les seves avaluacions de riscos a un entorn molt més electrificat.
La formació dels treballadors també esdevé un element clau. Reconèixer els primers signes d’una bateria sobreescalfada, identificar possibles deformacions o emissions de fum i saber com actuar davant un incendi de Classe L pot ser determinant per evitar conseqüències greus. En aquest sentit, la nova norma no només redefineix les classes de foc, sinó que també impulsa una nova cultura preventiva orientada als riscos del futur.
La ISO 3941:2026 representa, en definitiva, una actualització necessària davant l’evolució tecnològica actual. L’aparició de nous riscos obliga les empreses a revisar protocols, reforçar la formació i adaptar els equips d’extinció a realitats que fins fa pocs anys tenien una presència molt limitada.
