10/08/2026
Reptes i solucions davant el canvi climàtic en l'àmbit laboral
Treballar sota el sol o en plena onada de calor ja no és una situació excepcional. Les temperatures pugen, els episodis de calor extrema són cada vegada més habituals i, amb ells, augmenten alguns riscos per a la salut de les persones treballadores. Especialment per a qui passa bona part de la jornada a l'aire lliure.
Aquesta és una de les qüestions que es van abordar el 13 de maig de 2026 a Madrid durant la jornada tècnica «Estrés térmico y radiación UV: retos y soluciones ante el cambio climático en el ámbito laboral», organitzada per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).
La calor, però, no és l'únic problema. La radiació ultraviolada, la contaminació atmosfèrica i els fenòmens meteorològics extrems també estan guanyant pes com a riscos laborals. I les conseqüències poden anar molt més enllà d'un cop de calor: fatiga, problemes de concentració, accidents, afectacions a la salut mental, lesions oculars o malalties de la pell són alguns dels efectes que cal tenir en compte.
El temps que fa també és una qüestió de seguretat laboral
Fins fa poc, la calor extrema podia semblar un problema puntual que calia afrontar sobretot durant els mesos d'estiu. Però la realitat està canviant. Per a determinades activitats, saber quina temperatura farà i quin nivell de radiació solar hi haurà pot ser tan important com conèixer qualsevol altre risc del lloc de treball.
Per això, la normativa espanyola ja ha començat a adaptar-se a aquesta nova realitat. El Reial decret 486/1997 estableix que, davant els riscos relacionats amb fenòmens meteorològics adversos, les empreses han d'adoptar mesures adequades per protegir les persones treballadores. I quan l'AEMET emet avisos taronja o vermell i les mesures previstes no són suficients, cal adaptar les condicions de treball, inclosos els horaris o la durada de les tasques.
En paral·lel, el Reial decret llei 8/2024 va reforçar la protecció davant situacions d'emergència climàtica i va introduir, entre altres mesures, un permís retribuït per a determinades situacions en què no sigui possible anar a treballar per les conseqüències d'un fenomen meteorològic advers.
El canvi també arribarà a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. L'avantprojecte de reforma aprovat el 2026 incorpora de manera més explícita els riscos relacionats amb el canvi climàtic i preveu nous desenvolupaments reglamentaris en aquest àmbit.
Espanya serà cada vegada més calenta
Les dades climàtiques ajuden a entendre per què aquesta adaptació és necessària. La temperatura mitjana del planeta ha augmentat de manera clara des de la segona meitat del segle XX, i Espanya no és una excepció.
Però el problema no és només que faci més calor. També poden augmentar la freqüència i la intensitat dels episodis de calor extrema. I això té conseqüències directes per a moltes activitats professionals: construcció, agricultura, jardineria, manteniment, neteja, transport, repartiment o qualsevol feina que obligui a passar moltes hores a la intempèrie.
A les ciutats, a més, hi ha un factor afegit: l'anomenat efecte d'illa de calor urbana. L'asfalt i els edificis acumulen calor durant el dia i la alliberen a poc a poc durant la nit. El resultat és que les ciutats poden mantenir temperatures més elevades que els seus voltants, dificultant fins i tot la recuperació del cos després d'una jornada calorosa.
El sol també és un risc laboral
Quan es parla de treballar a l'aire lliure, sovint pensem primer en la calor. Però hi ha un altre risc que pot passar més desapercebut: la radiació ultraviolada del sol.
Una exposició excessiva i acumulada a la radiació UV pot provocar problemes de salut que van molt més enllà de les cremades solars. Pot afectar la pell i els ulls i augmentar, amb el temps, el risc de determinats tipus de càncer de pell. Entre els problemes oculars associats a l'exposició també hi ha la queratitis o el pterigi.
Per això, la protecció solar no hauria de quedar reduïda a posar-se crema quan anem a la platja. Per a moltes persones, protegir-se del sol és una mesura de prevenció laboral.
La millor protecció és reduir l'exposició sempre que sigui possible: buscar zones d'ombra, adaptar els horaris, evitar les hores de màxima radiació i utilitzar roba adequada, protecció per al cap i ulleres amb filtre UV. Els protectors solars també poden formar part de l'estratègia preventiva quan les altres mesures no són suficients.
Durant la jornada de l'INSST es va mostrar, precisament, com es pot comprovar la capacitat protectora de la roba mitjançant el factor de protecció ultraviolada (UPF). No tots els teixits protegeixen igual davant la radiació solar.
No tota la calor és igual
Quan diem que fa 35 °C, sabem que fa molta calor. Però aquesta xifra, per si sola, no explica tot el que està passant al cos d'una persona que treballa a l'aire lliure.
La humitat, el sol, el vent, la intensitat de l'esforç físic i la roba que es porta també influeixen en la capacitat del cos per eliminar la calor. Per això, en prevenció de riscos es parla d'estrès tèrmic.
Per mesurar-lo existeixen diferents eines, entre les quals l'índex WBGT, que combina diverses variables ambientals per estimar el nivell de sobrecàrrega tèrmica. L'objectiu no és simplement saber si fa calor, sinó determinar fins a quin punt aquella calor pot ser un problema per a una persona que està treballant.
La previsió meteorològica pot ajudar a prevenir accidents
Un dels projectes presentats durant la jornada busca precisament fer un pas més: anticipar el risc abans que arribi l'episodi de calor.
L'INSST i l'AEMET treballen conjuntament en un sistema que permeti predir l'índex WBGT a partir de models meteorològics. La idea és senzilla, però pot tenir una gran utilitat: si sabem amb antelació que les condicions seran especialment desfavorables, es poden prendre decisions abans de començar la jornada.
Canviar l'horari, avançar les tasques més exigents, augmentar les pauses, habilitar zones d'ombra o reforçar la hidratació són exemples de mesures que poden marcar la diferència.
El projecte incorpora també dades procedents de diferents territoris. A les Canàries, per exemple, s'han fet campanyes específiques de mesurament de l'índex WBGT a les estacions de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria.
La calor no només provoca cops de calor
Hi ha una idea que els experts van voler deixar clara: el cop de calor és només una de les conseqüències possibles de treballar amb temperatures elevades.
La calor pot provocar cansament i esgotament, però també pot afectar la capacitat de concentració, la coordinació, la memòria o la percepció. I això, en determinades feines, pot incrementar el risc d'accident.
També hi ha altres efectes sobre la salut que poden passar més desapercebuts, incloses alteracions renals i altres problemes associats a l'exposició prolongada a temperatures elevades.
Per això, prevenir la calor no consisteix únicament a evitar que una persona pateixi un cop de calor. Es tracta d'evitar que la calor acabi afectant la salut o la seguretat de qualsevol altra manera.
Anticipar-se serà cada vegada més important
El missatge que es desprèn de la jornada de l'INSST és clar: el canvi climàtic està obligant a repensar la prevenció de riscos laborals.
La calor extrema i la radiació UV ja no es poden considerar riscos excepcionals. En moltes activitats formen part de les condicions habituals de treball i, per tant, han de ser identificats, avaluats i gestionats com qualsevol altre risc laboral.
Això significa mirar el temps que farà, organitzar millor les jornades, adaptar les tasques, facilitar descansos i hidratació, utilitzar la roba i els equips de protecció adequats i, sobretot, actuar abans que aparegui el problema.
En definitiva, la prevenció davant el canvi climàtic no consisteix només a reaccionar quan arriba una onada de calor. Consisteix a anticipar-se. Perquè, en un clima cada vegada més càlid, saber quan, com i en quines condicions treballem també és una qüestió de salut i seguretat.
Aquest enfocament s'emmarca en l'Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball 2023-2027, que inclou entre les seves línies d'actuació la millora de la gestió dels riscos associats a les condicions climàtiques extremes.
